El projecte busca materialitzar infraestructures autoportants amb un alt grau de llibertat formal mitjançant la repetició adaptable d'un únic element.
Una làmina de fusta de grandària manejable (aproximadament 80x80 cm) es plega utilitzant un tensor fixat en els extrems d'una de les seves diagonals, aconseguint així una unitat tridimensional autoestable. La longitud del tensor determina el grau de plegat, generant una forma cònica que pràcticament resulta en un triangle estructural on dos costats romanen constants (80 cm) i el tercer correspon a la longitud establerta pel tensor.
Amb aquesta premissa, aquestes peces s'agreguen per a cobrir una superfície i s'empra programari per a generar aquestes infinites possibilitats de superfícies a partir d'una malla determinada pel número de peces.
El desenvolupament del sistema permet realitzar infraestructures amb llibertat formal, sent apte per a qualsevol topografia i ubicació. Les dimensions a escala humana de la peça faciliten el seu transport, i el muntatge no destructiu permet el seu ús cíclic, possibilitant el desenvolupament de diverses geometries amb els mateixos elements. Adaptabilitat, sota cost i sostenibilitat per a necessitats d'infraestructura temporal.
