El projecte se situa al final del carrer Marina, un dels eixos urbans més significatius de Barcelona; no sols pel seu caràcter transversal, sinó també per albergar tres dels pocs gratacels de la ciutat. Aquest emplaçament exigeix un espai que connecti la ciutat amb la mar amb la dignitat i la força que mereix.
Amb aquesta premissa, la intervenció busca parlar el llenguatge de la ciutat: un espai regular i compost que lliuri Barcelona amb fermesa al caos costaner de la mar, la platja i el port. L'arquitectura i l'espai públic que es genera estan, per tant, dissenyats a l'altura d'aquesta arribada: on la ciutat es troba amb l'horitzó.
No obstant això, no es pretén crear un lloc turístic o massificat, sinó un espai on prevalgui la relació de l'individu amb l'entorn. Un lloc on predomini la calma i la contemplació, però que també sigui capaç d'acollir grans esdeveniments públics quan es requereixi. Aquesta dualitat permet una experiència social que també abraça una dimensió espiritual.
Com un riu, comença de manera subtil a la muntanya de Collserola i ha de desembocar amb fermesa en la mar. El projecte defineix un límit urbà: un espai regular i ben definit on el caos de la ciutat i la naturalesa queda enrere. Un lloc ampli, calmo i silenciós.
Un gran recinte porticat dona la benvinguda al visitant, oferint-li una vista emmarcada del pavelló cap a l'horitzó i, als seus costats, un passeig per a recórrer, descobrir les vistes i reflexionar.
“Es necessita d'una vegada per sempre la visió projectual del que, sobretot, falta en les nostres grans ciutats: llocs silenciosos, amplis i dilatats per a reflexionar; llocs amb llargs passejos porticats per als dies de mal temps o quan el sol és excessiu, on no arribi el soroll dels vehicles ni dels pregoners; on una delicadesa correcta ves-te fins i tot l'oració en veu alta del sacerdot.”
Friedrich Nietzsche
